Arquitectura

La Seu de Manresa és d’estil gòtic català, però s’hi conserven vestigis de temps romànics.

La basílica

La basílica de la Seu és un edifici que segueix les característiques estilístiques pròpies del gòtic català, amb planta de saló amb tres naus, caracteritzades per la gran amplitud de la central que minimitza la de les laterals. El conjunt es tanca amb un sol absis heptagonal.

El frontis del temple té una gran rosassa en la seva part superior, i per sota d’aquesta hi ha un conjunt de cronologia contemporània, integrat per una galeria porxada amb escalinata d’accés vorejada de forjats i lateralment sobresurten dues torres: la del nord correspon a la capella del Santíssim i la sud al baptisteri de planta octogonal i rematat en agulla. En el lateral nord hi ha un cloquer quadrat de 50m d’alçada amb finestrals a dos nivells, decorat amb rellotge i capçat amb barana.

Estructura

La nau central és suportada per un seguit de columnes rematades per volta de creueria i sostre pla amb uns grans finestrals tancats amb vitralls. En un segon nivell més baix, que correspon al nivell de les naus i de les capelles laterals, hi ha voltes de creueria comunes i una segona filada de finestrals també amb vitralleria.

Exteriorment, ambdós nivells estan sustentats i units pels contraforts i arcbotants, als que s’afegeix la torre d’una escala de cargol vora l’absis. L’absis és heptagonal amb set capelles interiors i a cada costat hi ha una portalada seguida per cinc trams més de capelles laterals.

Els Mestres d’obra

El 30 de juny de 1322 va signar el contracte de construcció del temple el mestre d’obres Berenguer de Montagut, que va fer el projecte i dirigí la primera etapa a partir de la col·locació de la primera pedra l’any 1328. Montagut ja havia construït a Manresa el Pont Nou, i posteriorment executaria alhora els projectes de la Seu i de l’església del Carme. El succeí Bartomeu Ladernosa cap al 1353-1357,  a partir de 1396 Arnau de Vellers i, tot seguit, Pere Armengou.

A partir de finals del segle XV apareixen citats en documents el mestre Martí d’Ibar, els francesos Arnau de la Blatte i Esteve Brueil i també el mestre andalús Alonso de Baena. Al segle XVI els mestres Joan Font i Guerau Cantarell construeixen el campanar. Finalment, ja en el segle XX, Alexandre Soler i March projecta i dirigeix en part la construcció d’una façana amb un porxo neogòtic de tres portals i terrat superior, situat entre la preexistent capella del Santíssim i el nou baptisteri. Per fer aquestes intervencions Soler i March va comptar amb l’ajuda d’un notable i sol·licitat arquitecte del moment: Antoni Gaudí.

Altres construccions de Berenguer de Montagut

A la ciutat de Manresa el mestre Berenguer de Montagut també hi va construir el Pont Nou, encarregat l’any 1318, una interessant obra d’enginyeria i un dels viaductes medievals més llargs de Catalunya; també l’església del Carme, que li fou contractada un dia abans que la Seu, i que va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

Fora de Manresa, amb Bernat Despuig, projectà la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i dirigí la primera fase de les obres i també se li atribueix l’inici de la construcción de la Catedral de Palma de Mallorca i l’autoria del santuari de la Mare de Déu del Lledó, de Valls, ciutat de la qual podria ser-ne originari.