investigació i arqueologia

necròpolis

A l’entorn immediat de la Seu i al seu subsòl, hi ha constància de nombrosos enterraments. El més antics corresponen al període tardo-romà. Són una vintena de tombes que es poden datar entre finals del segle III i principis del VI. Tipològicament les més antigues són fetes amb teula romana plana (teula) i corbades a les juntes (imbrex) i de secció triangular. D’aquesta forma n’hi ha també de lloses. A partir el segle VII es generalitza la caixa rectangular de lloses o cista que arriba fins al segle XIV. Aquestes darreres són les més nombroses. També hem d’esmentar la troballa d’alguna sepultura antropomorfa excavada a la roca natural. On hi ha una estratigrafia més completa dels enterraments és sota la capella dels Favets, amb mostres de l’alta edat mitjana i arribant fins al segle XIX.

De les més velles destaquen unes fosses revestides de lloses, de característiques antropomòrfiques. L’anàlisi antropològica d’aquest conjunt l’ha fet Lluís Guerrero. Destaca l’estudi d’una dona madura d’època medieval amb signes evidents de patologies i amb una punta de sageta encastada a la cama, que li va ocasionar la mort. També cal esmentar les cambres sepulcrals que es troben sota la nau principal, així com uns bonics vasos funeraris i sarcòfags penjats a les parets de la zona de l’absis. Destaca la del cavaller Bernat de Manresa, d’una senyora del llinatge Calders i els ossaris de la família Saera. Al claustre hi ha el sepulcre del canonge Mulet, del segle XVIII.